La vida

Avui, el meu pare ha conegut el meu fill i crec que em sento igual que ahir; pero podria dir que en algun lloc molt i molt profund dins meu, intueixo un timid alleugeriment.

Ell

De vegades, molt poques, em fico al llit quan ell ja hi es i ja dorm. I llavors penso que amb ell ho tinc tot i que gairebé no tinc por de rés. El nen petit que dorm a dos metres de nosaltres ens mira cada matí amb els seus ulls i les meves galtes i ens somriu perque tampoc te por de rés; el nen gran cada setmana aprèn que la vida s'ha de viure sense badar perque sinó et perds masses coses; les parets d'aquesta casa cada mes son una mica mes nostres i sovint ens envoltem dels meus i dels seus que ja son tots els nostres.
I per tot aixo lluitem cada dia segurs i reconfortats en el nostre projecte íntim de vida en comú. I aixi, poc a poc, la son em va guanyant el pols amb un llibre a la ma que fa temps que te el punt a la mateixa página, sabent que res ni ningu podrá amb nosaltres, segura de que l'estimo tant com el día que me'n vaig adonar que l'unic que volia era estar amb ell.

Escenes boniques

21.00 Sopem plegats a la cuina amb la segona semifinal de la champions de fons i les montanyetes d'arros amb tomaquet fent maco en els plats. El menu d'estar per casa ha estat un éxit. Avui hi som tots i es com si sempre hi fossim tots. El petit ens mira adormilat desde el seu seient que balanceja lleugerament quan li cau el xumet. Li torno a posar. No hem fet postres.

22.35 Ja dorm amb les manetes obertes i el gran te la roba a punt per dema.

De vegades, una tontería, de sobte ens indica que ens en sortim.

L'altra Marta i jo

Sovint la miro quan va amb el cotxet a fer un volt pel barri, quan li canvia el bolquer i li canta una cançó, quan se li tanquen els ulls de matinada a les 3, a les 4, a les 5, quan li posa els mitjons.
Sovint penso que ho esta fent tan bé com sap pero pitjor del que jo ho havia imaginat .
Però llavors ell, tan petit, la mira i riu i és en aquell moment en el que l'altra Marta i jo tornem a ser una.

21 dies amb H

Avui hem pujat plegats per primera vegada a una escala mecanica. L' hem pujat i baixat amb dignitat. L'autobus ja és un territori amic. Coneixem les normes i els espais reservats i ja hem localitzat el fre del carro.

Desayuno

" Dispondríamos de un plazo de tiempo que nos permitiría cierta actividad conyugal. Noches enteras. Y el desayuno, esa hora comprometida en la que los enamorados descubren en qué medida los son."

La historia del silencio. Pedro Zarraluki

la tabla de salvación

A menudo quieres ayudar a los tuyos y no puedes. Desde tu tabla de salvación les das una mano para que se suban y lo que suele ocurrir es que se resbalan otra vez porque esa es tu tabla y no la suya. Me doy cuenta de que querer no es siempre poder y de que lo único que puedo hacer es acompañarles mientras ellos recuperan su tabla, dejar que a ratos, cuando lo necesitan, se recuesten en la tuya y cojan nuevas energias para seguir en busca de la suya. Yo recuerdo momentos en los que me dejaron sus confortables tablas para poder esconderme, para poder dormir y recuerdo que gracias a esos momentos me recuperé y segui tambaleante mi camino hasta hoy; y se tambien que nadie esta a salvo para siempre. no hay tantas tablas.