jueves, 25 de noviembre de 2010

21 dies amb H

Avui hem pujat plegats per primera vegada a una escala mecanica. L' hem pujat i baixat amb dignitat. L'autobus ja és un territori amic. Coneixem les normes i els espais reservats i ja hem localitzat el fre del carro.

domingo, 7 de febrero de 2010

Desayuno


" Dispondríamos de un plazo de tiempo que nos permitiría cierta actividad conyugal. Noches enteras. Y el desayuno, esa hora comprometida en la que los enamorados descubren en qué medida los son."

La historia del silencio. Pedro Zarraluki

la tabla de salvación

A menudo quieres ayudar a los tuyos y no puedes. Desde tu tabla de salvación les das una mano para que se suban y lo que suele ocurrir es que se resbalan otra vez porque esa es tu tabla y no la suya. Me doy cuenta de que querer no es siempre poder y de que lo único que puedo hacer es acompañarles mientras ellos recuperan su tabla, dejar que a ratos, cuando lo necesitan, se recuesten en la tuya y cojan nuevas energias para seguir en busca de la suya. Yo recuerdo momentos en los que me dejaron sus confortables tablas para poder esconderme, para poder dormir y recuerdo que gracias a esos momentos me recuperé y segui tambaleante mi camino hasta hoy; y se tambien que nadie esta a salvo para siempre. no hay tantas tablas.

domingo, 17 de enero de 2010

el meu futbol


Evidentment el futbol no s'acaba amb el barça o el madrid, ni amb la champions i els grans patrocinadors. Per mi ara el futbol també és matinar els diumenges i abrigar-se i fer-li un entrepà a corre-cuita a ultim moment i pujar un altra vegada a casa perque s'han quedat les botes al safareig; i estar peduts per algun barri buscant el camp i finalment el tallat al bar amb els demés, l'"avantmatch" d'estar per casa i el fred o la pluja tots drets i si hi ha sort, el gol; i cridar molt, agrupats en una banda, cridar a l'arbitre perque tot és injust i es que -els altres son altissims, oi?-; i quan s'acaba, les dutxes tèbies els caps mullats i tornar a casa amb un altra derrota a les esquenes i no passa rés, perque som incondicionals d'ells i el proper cap de setmana hi tornarem. I potser guanyem, no? i amb sort ... mantenim la categoria.

domingo, 3 de enero de 2010

amics de l'ànima


el segon rentaplats del dia ja ha acabat i tot torna a estar al seu lloc.dinar de nadal d'amics de l'ànima amb dos absències. l'any vinent hi seran. més menjar. més vi. regals invisibles d'amics visibles. petades de riure. una perruca que l'any que ve no hi serà. fotos de fotos impossibles reintentades.micròfons de ma en ma. el video del casament un altra vegada. la pell de gallina un altra vegada. internet per tot. la finestra al mon, al carrer que avui no hem tocat. demà treballo. gracies amics.