Ell

De vegades, molt poques, em fico al llit quan ell ja hi es i ja dorm. I llavors penso que amb ell ho tinc tot i que gairebé no tinc por de rés. El nen petit que dorm a dos metres de nosaltres ens mira cada matí amb els seus ulls i les meves galtes i ens somriu perque tampoc te por de rés; el nen gran cada setmana aprèn que la vida s'ha de viure sense badar perque sinó et perds masses coses; les parets d'aquesta casa cada mes son una mica mes nostres i sovint ens envoltem dels meus i dels seus que ja son tots els nostres.
I per tot aixo lluitem cada dia segurs i reconfortats en el nostre projecte íntim de vida en comú. I aixi, poc a poc, la son em va guanyant el pols amb un llibre a la ma que fa temps que te el punt a la mateixa página, sabent que res ni ningu podrá amb nosaltres, segura de que l'estimo tant com el día que me'n vaig adonar que l'unic que volia era estar amb ell.

Escenes boniques

21.00 Sopem plegats a la cuina amb la segona semifinal de la champions de fons i les montanyetes d'arros amb tomaquet fent maco en els plats. El menu d'estar per casa ha estat un éxit. Avui hi som tots i es com si sempre hi fossim tots. El petit ens mira adormilat desde el seu seient que balanceja lleugerament quan li cau el xumet. Li torno a posar. No hem fet postres.

22.35 Ja dorm amb les manetes obertes i el gran te la roba a punt per dema.

De vegades, una tontería, de sobte ens indica que ens en sortim.