Ell

De vegades, molt poques, em fico al llit quan ell ja hi es i ja dorm. I llavors penso que amb ell ho tinc tot i que gairebé no tinc por de rés. El nen petit que dorm a dos metres de nosaltres ens mira cada matí amb els seus ulls i les meves galtes i ens somriu perque tampoc te por de rés; el nen gran cada setmana aprèn que la vida s'ha de viure sense badar perque sinó et perds masses coses; les parets d'aquesta casa cada mes son una mica mes nostres i sovint ens envoltem dels meus i dels seus que ja son tots els nostres.
I per tot aixo lluitem cada dia segurs i reconfortats en el nostre projecte íntim de vida en comú. I aixi, poc a poc, la son em va guanyant el pols amb un llibre a la ma que fa temps que te el punt a la mateixa página, sabent que res ni ningu podrá amb nosaltres, segura de que l'estimo tant com el día que me'n vaig adonar que l'unic que volia era estar amb ell.